| NOU Decret-Llei 2/2010 de 28 de Maig de 2010 del DOCV |
 |
 |
 |
| Miércoles, 02 de Junio de 2010 16:48 | |||||
|
Decret Llei 2/2010 de 28 de maig del Consell, de mesures urgents per agilitar l´exercici d´activitats productives i la creació d´ocupació ES TRACTA DE CANVIS EN LA CONCESIÓ I EN EL CANON DEL DIC (DECLARACIÓ D´INTERÉS COMUNITARI) , ENTRE ALTRES MESURES, I QUE PERMETRÀ MAJOR DILIGENCIA I MINORACIÓ O NO PAGAMNET DEL CANON SEGONS CRITERIS DELS AJUNTAMENTS “…A fi d’agilitar la gestió de sòl per a l’exercici d’activitats productives, s’inclou en la Llei del Sòl No Urbanitzable un nou procediment d’urgència (anàleg a què ja es preveia en l’article 100 de la Llei Urbanística Valenciana), que es pot aplicar als procediments de declaració d’interés comunitari que autoritzen la implantació en sòl no urbanitzable d’activitats que generen ocupació. També s’introdueix un conjunt de modificacions en l’articulat de la Llei del Sòl No Urbanitzable destinades a permetre o facilitar el desenvolupament de determinades implantacions en sòl no urbanitzable, a fi d’activar iniciatives beneficioses per la seua capacitat per a generarocupació o per a servir de suport a activitats productives. Entre aquestes s’inclouen les cases rurals d’interés per al desenvolupament turístic rural; les tendes de productes agrícoles o plantes ornamentals i fruiters situades a les parcel·les on es produeixen; els estacionaments de vehicles o maquinària; els càmpings i centres esportius, recreatius o d’oci; les activitats educatives i sanitàries, com també els usos i aprofitaments que, expressament i de manera excepcional, puguen preveure’s en instruments d’ordenació i gestió d’espais naturals. I amb el mateix fi, s’elimina la necessitat d’obtenir nova declaració d’interés comunitari quan es tracta de meres reformes sense ampliació d’edificacions o instal·lacions que ja havien sigut objecte d’una declaració prèvia.
La regulació del cànon per activitats en sòl no urbanitzable és també objecte de modificació, incrementant la capacitat de decisió i d’actuació dels ajuntaments, com a administració més pròxima als ciutadans, i buscant un doble objectiu: d’una banda, facilitar l’ajust de la quantia i el termini de pagament del cànon en cada cas concret, permetent valorar les dificultats financeres en què es troben moltes empreses i la necessitat d’afavorir la reactivació econòmica, i, d’una altra banda, aconseguir que els ingressos derivats del cànon puguen ser emprats en fins d’interés públic sense cap dilació innecessària.
Així, en concret, s’incrementen les possibilitats de concedir, a criteri dels ajuntaments, pròrrogues, fraccionaments o reduccions del cànon, especialment quan es tracta d’activitats que creen ocupació. Es flexibilitza també el càlcul del cànon, i es deroga l’ordre que el regula i es permet als ajuntaments determinar-ne la quantia aplicant els criteris legals. S’elimina, finalment, l’exigència que els ajuntaments elaboren i tramiten programes de sostenibilitat per a poder disposar dels recursos derivats dels cànons per declaracions d’interés comunitari, ingressos que a partir d’ara s’incorporen directament al patrimoni municipal de sòl, la finalitat dels quals és impulsar la construcció d’habitatges de protecció pública, amb indubtables efectes positius sobre la construcció i l’ocupació …” https://www.docv.gva.es/portal/portal/2010/05/31/pdf/2010_6154.pdf
|
|||||
